8. CON(S)EJOS - 04:28
Ha pasado tanto tiempo... ¡Ole!
Que yo ya ni me acuerdo... De lo que iba a decir
Hostia... Pos sí ha pasado tiempo, sí...
Potser cuatro minutos. O potser cuatro días, o segundos diminutos.
O semanas o años, o décadas o siglos o más. Y todavía som extraños.
En un mundo dividido por las marcas de refresco.
Ets pagafantes, o et col·loques, I la coca te la cola?
O potser et sents que tu ja estàs por encima d'esto
i et dediques a viure la birra sin contexto, I
Tens ferides amagades? Has caigut? Quantes vegades?
Em pregunto, t'has sentit mai rebutjada?
Tens sang freda o calenta? Fas cas del què se't comenta?
Ets fantàstica, però sense ser perfecta.
Estás farta ya de tantos electrones y de iones y sulfitos
flotando hoy, en tu vino.
Tal como vino, también se irá.
Ni l'infinit no pot durar tota la eternitat.
I tu no pares mai, ni para "parar" la mesa.
Tu ets más de caminar por los campos de fresas.
Eres todo lo que refleja, o algo així.
Sempre tens quejas, sí, y cierras los ojos, sí.
I "vivir es bastant fàcil" si ho tens fàcil, si
no penges d'un màstil ja corcat i fràgil.
I a vegades cal ser hàbil com un lladre
i aixoplogur-se de les llàgrimes de cocodril.
I vius la teva maleïda vida,
que a vegades es comporta com una pervertida.
Quina parida, preocupar-se massa.
Mirar amb lupa el què et passa, si tens por de les mentides
Estàs farta de ficar-te dins la tarta de emociones
i m'envies una carta on ho estàs explicant tot.
I amb poca traça, però sin malas intenciones,
vaig jo i me la passo por los co...
...nejos blancos.
Tortugues prenent el te, liebres de marzo.
Vaig entrar al teu forat
i ara no en puc sortir, estic acorralat.
Y hay un barranco. A ver si salto
al país de las maravillas.
¡Qué puto asco! ¡Qué pesadilla!
Nacer linda guindilla y terminar como el tabasco.
I aquí dins tot és tan fosc, com a la panxa del bou, que no,
que no hi neva ni plou.
Un lobo solitario, un peix en un acuario sense aigua.
No sortiràs mai de l'armario.
Un "abrefácil" d'aquells que ningú sap obrir, o pitjor,
un llibre obert, que ja ningú no vol llegir.
Vas mendigando, plena de teranyines,
una mica de carinyo, com fa la pinya a la pizza.
I et donaré una pista, ja no ets interesante,
perquè no hi ha qui t'aguante ya, tus mierdas.
Yo te quiero "manque pierdas", jo he tingut tanta paciència
que, fins i tot seguiria al teu costat, i no per conveniència.
Estic enganxat con superglue.
La mía alma, me l'has xuclada tu.
Jo sabia que passaria, tomé malas decisiones...
Però també passarà i jo també passaré por los co...
...jines. Amb ells ho consultaré.
Els mitjans no justifican los fines,
de semana, también.
No deixis passar aquest tren -encara que sigui Renfe-.
De los unos a los otros confines,
el què fas diu molt de tu y es lo que te define.
Doncs si et fas el tonto, què acabes sent? Eh?
Jo et pregunto... pos no ho sé..!
Aquí està l'"assuntu".
¡Ole!