14. INTERLUDI NÚM.5 (AMPOLLETES) - 01:30
Un, i dos... I un, dos, tres. Eh!
Parra parri, rico tico to pí.
Rico topi rico tico to pí.
Roqui to pi po pi, rico tico to pi,
rico ti...
---
Oh, my darling... Oh, my darling...
Oh, my darling Clementine...
Oh, my la la. La, laral·là
Oh, my darling...
Pum, plum, plum, plum, plum, plum pum...
---
-Dins les meves ampolletes hi ha el què els farà recuperar la força I la salut!
Perquè respecte a la seva salut -sense cap intenció d'inquietar-los-
em sembla, amics meus, que estan bastant malament.
He vist que tenen símptomes de patir els més greus decaïments i totes les malalties.
A primer cop d'ull ja es veu que estan malalts del fetge i de l'estómac.
Tenen la cara esgrogueïda, els pulmons raquítics, els músculs deformats...
L'estat del cervell d'aquell ganàpia m'inspira les més vives inquietuds.
I aquest animal, que recorda vagament un gos...
Em sembla un exemple notori del sentit de l'humor -de vegades massa audaç-
que, de tant en tant, ens ofereix la naturalesa.
Tot això podria ser tràgic, però han tingut l'enorme sort d'haver-me trobat.
I aquest elixir -mireu-lo!- no el venc a cent dòlars, no...
Ni el venc a cinquanta, ni el venc a vint...
El venc -ara us faré riure...-
El venc a cinc dòlars l'ampolleta,
i no es pensessin que el venc amb ànim de lucre!
Ho faig per poder continuar investigant en benefici de tota la humanitat!
-Bé, com que no em voleu fer cas...