13. ONADES, ONADA - 03:50
Ai, espera, espera..!
Un, dos, tres, i...
Anirem a la platja i veurem les estrella... Damm.
I les onades "poro, po, po", per sobre l'aigua patinant,
com si el mar també pogués ser una pista de gel gegant.
T'imagines?
I jo no vull ser un simple espectador d'aquest moment.
Les coses ja em van molt més millor en el present.
Des que he "tomat les riendes", sí!
De la meva pròpia existència.
És una tragicomèdia, "of course"...
Però almenys en sóc el prota.
Tinc les coses de totes formes menys solucionades,
en un món tan petit
-dividit per tan grans oceans-
només tens un intent per a fer els teus plans.
I saps que és una putada...
Ai..! Però aquí o nades, o "nada".
Encara que sigui a contracorrent,
encara que sigui anant una mica més lent...
Acabaràs sortint de l'aigua i el sol ja t'eixugarà
Les gotes que et regalimen per la pell.
I per tothom serà el mateix.
I no. No sabràs si vas arribant a bons ports...
Vas naufragant. Navegant i abraçant aquest dubte existencial.
"Uo!"
Que trobis lo què et fa especial.
Que puguis dir "t'estimo".
La vida pot ser un timo, i tal...
I no és cap espòiler del final.
I encara que, a vegades, doncs
vulguis llençar la tovallola...
Trobaràs males onades
-i potser més que no pas de bones-
Però això mola també.
Ei, hola! Ets d'aquí o no?
O t'és igual?
I tota la teva merda forma part
de l'aigua amb sal del mar...
I ja sé que per aquí no van les coses, eh?
Però jo vull que vagin per aquí!
I si vols que les coses passin,
les has de fer, no només les pots dir...
Joder!
Qué bonito, qué feo.
Qué bonito, qué feo.
Qué bonito, qué feo.
Qué bonito, qué feo.
Qué bonito, qué feo.
Qué bonito, qué feo.
Qué bonito, qué feo.
Qué bonito, qué feo.
Qué bonito, qué feo.
Qué bonito, qué feo.
---
-Hòstia, I quina il·lusió m'ha fet, tio...
No me'n recordava i ara m'ha vingut al cap!
"Qué bonito... qué bonito, qué feo..."